※　中世バレンシア農村社会の変容を、エリート層の台頭から読み解く本格的社会史研究　※

本書は、中世バレンシア地方における農村エリート層の形成と発展を、土地所有、行政参加、文書実務、社会的ネットワークといった多角的視点から分析する研究書です。征服後の再定住政策や地中海交易の拡大を背景に、農村社会では耕作者から行政文書を扱う書記層へと上昇する者が現れ、地域権力構造の再編が進みました。本書は、豊富な公文書・裁判記録・土地台帳を精査し、農村エリートがどのように経済的基盤を築き、地方行政や司法に関与し、都市エリートや領主権力と結びつきながら社会的影響力を強めていったのかを明らかにします。また、識字能力の普及や文書文化の浸透が社会的上昇の重要な契機となった点を強調し、農村社会の内部における階層化と文化的変容を立体的に描き出します。地域史・社会史・文書文化史の交差点に位置する本書は、中世イベリア世界の農村社会を再考するための重要な成果となっています。

[対象地域、年代、研究分野]
バレンシア地方（アラゴン連合王国）／中世（13〜15世紀）／社会史・地域史・文書文化史研究を対象とし、中世イベリア農村社会研究者・地方エリート研究者・文書実務史研究者を対象としています。


Description:
El fill d’un llaurador, papa. Sens dubte, la singladura d’Alfons de Borja, elegit summe pontífex el 8 d’abril de 1455 amb el nom de Calixt III, és un dels millors exemples del que la historiografia ha convingut a denominar elits rurals. Tot i que els primers indicis ja es detecten en l’alta edat mitjana, no hi ha dubte que és a partir del segle XIII quan arreu d’Europa el fenomen de les elits rurals és més evident.

L’increment dels intercanvis a partir de llavors es feu palès a la ciutat, però també al camp, on els processos de diferenciació interna de la comunitat camperola s’accentuaren. Gràcies a uns patrimonis extensos i diversificats, els sectors acomodats del món rural, que no només cal identificar amb llauradors rics sinó també amb artesans, notaris o clergues, consolidaren el control del govern local i el seu paper d’intermediaris entre la comunitat i la senyoria, la ciutat, l’Església o l’Estat. La riquesa material i el domini polític van tenir reflex en les pautes de consum que aquestes famílies adoptaren i en els nivells de vida que assoliren. Sobre aquestes bases, els prohoms rurals van protagonitzar una intensa mobilitat social i alhora física, ja que molts cediren a l’atracció de la ciutat. I així, parafrasejant sant Vicent Ferrer, passaren de caps de sardina a cua de tonyina.

El llibre que sosteniu analitza els processos d’enriquiment, diferenciació i migració que van protagonitzar els prohoms rurals del País Valencià i que els van portar del camp a la ciutat, de l’arada a la ploma, en la tardor medieval.

Sumario:
Pròleg.-Introducció.- Capítol I. Les bases econòmiques de la diferència.- Capítol II. Les activitats creditícies i el mercat de les rendes.- Capítol III. Els treballs del notari.- Capítol IV. Les xarxes familiars.- Capítol V. De l’afirmació local a l’ascens social.- Capítol VI. Exhibint la diferència.- Capítol VII. Singladures familiars: els Matamala.- Conclusions.- Apèndix gràfic.- Bibliografia.