※　闘志とユーモアを併せ持つ「グティ」の軌跡から、民主化後カタルーニャ政治の精神と実践を読み解く決定的評伝　※

　本書はカタルーニャの政治家アントニ・グティエレス・ディアス（通称グティ）の生涯と思想、そして彼が果たした政治的・社会的役割を多面的に描き出す評伝です。地下抵抗運動から民主化後の政治再編、欧州議会での活動に至るまで、彼が歩んだ道のりは20世紀後半のスペイン政治史と密接に重なり合っています。インタビュー、演説、書簡、同時代の証言など豊富な資料をもとに、彼の「意志の楽観主義」という姿勢がどのように形成され、社会運動や政党政治の中でどのように実践されたのかを丁寧に分析しています。また、カタルーニャ左派の思想的潮流、連帯と対話を重視する政治文化、ヨーロッパ統合への関与など、彼の活動を取り巻く広い文脈も明らかにされ、個人史と地域政治史を架橋する内容となっています。政治思想史・社会運動史の研究にとって重要な資料を提供する一冊です。

[対象地域、年代、研究分野]
カタルーニャ／20世紀後半〜21世紀初頭／政治史・社会運動史・政治思想史を主とし、特にカタルーニャ左派運動、民主化期スペイン政治、欧州議会における地域政治の展開を研究する研究者を対象としています。

※ タイトルページ、目次、プロローグなどは「追加情報」のPDFをご参照下さい。


Description:
Antoni Gutiérrez Díaz (1929-2006), popularment conegut com el Guti, perdura en el record de maltes persones. Figura important de la política catalana, una part de la vitalitat, la intel·ligència i el tarannà unitari de la resistència al franquisme porta la seva petja. La seva passió eren les transformacions col·lectives, centrades en quatre grans fites: la reconquesta de la llibertat, la construcció d’un socialisme democràtic, el ple reconeixement nacional de Catalunya i el somni d’una Europa social i illustrada. Va posar-se al servei entusiasta d’aquests objectius, com a militant primer, i dirigent després, del PSUC, el partit dels comunistes i dels antifranquistes de Catalunya. Va guanyar moltes batalles, en va perdre unes quantes més.

Home de profundes lleialtats -al país, a la família, als amics, al partit-, va saber viure-les sense renunciar a la seva llibertat personal. Va actuar per fer viable una Transició política que fos pacífica, renunciant als principis tàctics en favor de l’ètica de la responsabilitat. Com a parlamentari europeu, va combinar la defensa d’una Europa més social i forta amb el reconeixement a la pluralitat cultural. El seu estil de fer política, basat en el pragmatisme, en el diàleg i la recerca del consens, però també en el coratge i la fermesa, és part important del seu llegat.

Aquesta biografia, fruit de la recerca documental així com del testimoni de moltes persones, ens mostra la trajectòria d’una figura clau de la segona meitat del segle XX. Una evocació i una reivindicació d’una manera de fer política i, alhora, un fresc del catalanisme d’esquerres des dels anys seixanta fins als 2000.