Descripción:
Edició crítica amb traducció anotada de la ‘Descendentia regum Sicilie’, obra llatina del segle XV, encarregada pel rei Alfons el Magnànim al notari valencià Pau Rossell com a justificació de la conquesta de Nàpols i de la inclusió de la part continental del regne de Sicília sota el poder de la Corona d’Aragó. L’obra combina el gènere historiogràfic amb el diplomàtic i constitueix una defensa dels interessos del rei enfront dels seus enemics, principalment el papa i França.

La conquesta de Nàpols per part del rei Alfons el Magnànim va suposar el principal èxit militar de la Corona d’Aragó durant el segle XV i la conversió de la cort reial en una de les principals seus intel·lectuals de l’humanisme renaixentista. Aquesta conquesta va suposar també la reacció adversa del papat i la corona francesa. Per defensar els seus drets, el Magnànim va encarregar, entre altres obres, la redacció de la ‘Descendentia regum Sicilie’, obra del notari valencià Pau Rossell, en la qual es combinava el gènere historiogràfic amb el diplomàtic per a recordar la història dels reis de Sicília i afegir-hi la documentació reial, creant així una obra única que defensava els interessos del Magnànim sobre la Sicília continental. El text es manté en cinc manuscrits que es conserven a Palerm, Nàpols, Roma, Poblet i València. Aquest darrer, el més antic, inclou una il·luminació de l’arbre genealògic del rei feta per Lleonard Crespí. Es presenta ací la primera edició del text, feta de forma crítica a partir dels cinc manuscrits i amb traducció catalana anotada. També s’inclou la il·luminació de Crespí i l’explicació pertinent.