Descripción:
Aquesta obra caracteritza la dixi de persona tal com es manifesta en la llengua catalana. Aquest fenomen, molt poc estudiat fins ara, inclou el conjunt d’estratègies que utilitzen els parlants per establir referències de tipus personal en relació amb els participants en la comunicació i, més en general, amb el context espaciotemporal en què es duu a terme.

Aquest primer retrat del conjunt sistemàtic de formes lingüistiques que consitueixen expressions dictiques de persona en català vol contribuir a un coneixement més profund de les caracteristiques morfològiques, sintàctiques, semàntiques I pragmàtiques d’aquesta llengua. I des d’una perspectiva més àmplia, vol ajudar a la comprensió de les estratègies que utilitza el llenguatge verbal per complir la seva funció principal: ser el principal instrument de la comunicació humana.

La tesi doctoral que és a la base d’aquest estudi va guanyar el premi Pompeu Fabra de Gramàtica, concedit per l’Institut d’Estudis Catalans, l’any 2006.


INDEX:

Proleg, por Lluis Payrato......9

1. Introduccio......11

2. L’estudi de la dixi: breu aproximacio historica......6

3. La dixi com a fenomen: entre la gramatica i la pragmatica......33

4. Dixi del persona i participacio......93

5. Dixi de persona i gramaticalitzacio de la referencia als participants......134

6. Dixi de persona i formes menys gramaticalitzades per a la referencia als participants......190

7. Expressions dictiques de persona i perspectives interpretatives......259

8. Recapitulacio i conclusions......287

Bibliografia......295

Annexos......309
Annex 1. Descripcio de les mostres que constituieixen el corpus......311
Annex 2. Fonts dels exemples complementaris......331