Tractat de métrica valenciana -- López Verdejo, Voro
商品コード: 149510
商品コード(SBC): 149510
ISBN13: 9788485446629
サイズ: 15.5 x 22 x 1.9 cm
頁 数: 220 pgs.
重 量: 0.44 kgs
装 丁: paper cover
出版社: Promocio de Cultura Valenciana
発行年: 1999
発行地: Valencia
双書名:
PDFリンク:
※ 詳しくはこちら (PDF追加情報)
Descripción:
L’aparicio de les llengües romaniques va supondre una serie de problemes fonamentals, a l’hora de ser escrites, com trobar grafies en les que grafiar els nous fonemes romanics inexistents en llati; en apareixer les lliteratures romaniques i la lirica els problemes es multiplicaren. La vella ars metrica liatina no podia satisfer les noves necessitats deis poetes.
Les Ilengües grega i llatina basaven la seua versificacio en el ritme quantitatiu, en la combinacio de peus o estructures silabiques formades per l’agrupament de silabes llarges i breus, sense accent ni rima; les llengües romaniques canviaren la quantitat per l’accent i en poesia introduiren la rima, que tambe existirà en les llengües gennaniques, semitiques o orientals.
La rima i el comput silabic foren els fonaments de la nova metrica i versificacio, pero la rima es un fet acustic i varia segons ia fonetica caracteristica de cada liengua, sobre el comput silabic no hi hague un consens panromanic i cada liengua o grup llingüistics buscà una solucio pel seu conte. Si la metrica es el conjunt de regles metriques de la versificacio, cada llengua ana creant unes regles peculiars i distintes.
Durant els segles XII i XIII el magnific desenroll de la lirica trobadoresca provençal supongue una fita en la cultura europea occidental, ia seua influencia es va estendre per bona part d’Europa i arraïlà en terres valencianes; l’afinitat llinguistica feu que els nostres poetes escrigueren en provençal poemes trobadorescs fins a Ausias March, que intentà deixar a part l’estil dels trobadors. Els poetes valencians abandonarien progressivament el provençal i escriurien en vaiencià la seua poesia - March, J. de Sant Jordi, Coreila, J. Roig, Gaçuli, Fenollar, Moreno, Vinyoles, J. Escrivà… - sumant-se a lo que havien fet sempre eis escritors en prosa - Martorell, Galba, Canals, I. De Villena… -; el resultat fon, en el s. xv, el Segle d’Or Valencià, el primer segle d’or de les Iliteratures romaniques. No obstant, ei fet d’abandonar els poetes valencians el provençal no impedi que la metrica valenciana seguira sent, en bona part, hereua de la lirica trobadoresca.
La decadencia politica del Regue de Valencia portava aparellada una decadencia iliteraria i una progressiva casteilanisacio. Bona part dels poetes valencians, que seguien fidels a la llengua propia, per abando o desconeiximent començaren a copiar eis models castellans i la metnca castellana.
Hui els poetes mes conscienciats - que sempre n’hi ha hagut - seguixen utilisant la preceptiva metrica propia de la lirica valenciana, pero era necessari un manual didactic de metrica, un tractat, que marcara les pautes a seguir, que resolguera qUestions i aportara solucions als nostres poetes; per una atra banda el present tractat tambe facilita, de manera clara, l’analisis metric ais ilectors i ais estudiañts o estudiosos de la nostra lirica.
El Tractat de Metrica Valenciana compagina la tradicio en les noves tendencies dels nostres poetes, fent-les compatibles, i supon una peça basica i fonamentai per a I’adreçament i normalisacio de la lliteratura valenciana.
INDEX:
Prolec......13
Introduccio......17
I. El vers en valencia......21
1. L’accent......21
2. El comput silabic......25
3. Classes de versos segons el numero de silabes......39
4. L’encavalcament, la pausa i el to......78
II. L’Estrofa......87
5. L’estrofa......87
III. El Poema......147
6. El poema......147
IV. Els Generos......201
7. Els generos......201
Bibliografia......215
Poetes citats en obra......219