Descripción:
Aquest llibre estudia la llegenda des de perspectives diverses, necessàries per esbrossar un camp terminològic ple de confusions. Pretén fomentar el debat al voltant d’aquest concepte, determinar-ne els límits, examinar-ne l’evolució i observar el rendiment que ha proporcionat en textos literaris significatius. Dividit en dos apartats (Conceptes i límits; Llegenda i literatura), és una iniciativa del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC) i compta amb la col·laboració del grup de recerca Literatura, Iconografia i Recepció de l’Antiguitat (LIRA), tots dos de la Universitat Rovira i Virgili, pel tal d’emprendre l’anàlisi del gènere des dels orígens de la cultura occidental.
El primer apartat (Conceptes i límits) agrupa cinc aportacions que situen la llegenda en relació als gèneres amb què d’una o altra manera intersecciona; en conseqüència, aporta elements per a la definició del gènere des del folklore, la literatura grega, la literatura llatina, la llegenda històrica i la literatura fantàstica.
El segon (Llegenda i literatura) reuneix vuit estudis específics sobre llegendes literàries que mantenen una relació d’hipertextualitat amb els relats originaris. Es tenen en compte, així, les aportacions fetes per autors que van des d’Homer fins a Salvador Espriu, passant per Francesc Maspons i Labrós, Narcís Oller, Josep Aladern, Frederic Soler, Josep Carner, Josep M. López-Picó, Alfons Maseras i Ventura Gassol.
ÍNDEX
Pròleg – Reflexions sobre la llegenda (Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana)
- Conceptes i límits -
Carme Oriol: La llegenda, un dels grans gèneres del folklore narratiu
Jesús Carruesco: La llegenda en el món grec
Diana Gorostidi: Llegendes de la Roma arcaica: entre història, literatura i folklore
Magí Sunyer: La llegenda històrica romàntica
Alfons Gregori: L’ambigüitat de la creença: la llegenda i el fantàstic a la llum de les teories contemporànies de la literatura i el folklore
- Llegenda i literatura -
Joana Zaragoza: Aquil·les: una vida breu i una fama eterna
Emili Samper: Francesc Maspons i Labrós i les Tradicions del Vallès: un tast del llegendari català
Margarida Aritzeta: Narcís Oller, llegendes, mites nacionals i mites literaris
Albert Oliva: Llegenda i festa. Narcís Oller i Josep Aladern
Jordina Gort: La llegenda del comte Arnau vista per Frederic Soler
Montserrat Corretger: Relat llegendari fundacional i llegenda: la prosa narrativa de Carner, López-Picó i Maseras el 1922
Montserrat Palau: Folklore i llegenda en el teatre de Ventura Gassol: La mort de l’os
Joan Ramon Veny: De la «llegenda» de la reina Esther a la Primera història espriuana
Aquest llibre estudia la llegenda des de perspectives diverses, necessàries per esbrossar un camp terminològic ple de confusions. Pretén fomentar el debat al voltant d’aquest concepte, determinar-ne els límits, examinar-ne l’evolució i observar el rendiment que ha proporcionat en textos literaris significatius. Dividit en dos apartats (Conceptes i límits; Llegenda i literatura), és una iniciativa del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC) i compta amb la col·laboració del grup de recerca Literatura, Iconografia i Recepció de l’Antiguitat (LIRA), tots dos de la Universitat Rovira i Virgili, pel tal d’emprendre l’anàlisi del gènere des dels orígens de la cultura occidental.
El primer apartat (Conceptes i límits) agrupa cinc aportacions que situen la llegenda en relació als gèneres amb què d’una o altra manera intersecciona; en conseqüència, aporta elements per a la definició del gènere des del folklore, la literatura grega, la literatura llatina, la llegenda històrica i la literatura fantàstica.
El segon (Llegenda i literatura) reuneix vuit estudis específics sobre llegendes literàries que mantenen una relació d’hipertextualitat amb els relats originaris. Es tenen en compte, així, les aportacions fetes per autors que van des d’Homer fins a Salvador Espriu, passant per Francesc Maspons i Labrós, Narcís Oller, Josep Aladern, Frederic Soler, Josep Carner, Josep M. López-Picó, Alfons Maseras i Ventura Gassol.
ÍNDEX
Pròleg – Reflexions sobre la llegenda (Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana)
- Conceptes i límits -
Carme Oriol: La llegenda, un dels grans gèneres del folklore narratiu
Jesús Carruesco: La llegenda en el món grec
Diana Gorostidi: Llegendes de la Roma arcaica: entre història, literatura i folklore
Magí Sunyer: La llegenda històrica romàntica
Alfons Gregori: L’ambigüitat de la creença: la llegenda i el fantàstic a la llum de les teories contemporànies de la literatura i el folklore
- Llegenda i literatura -
Joana Zaragoza: Aquil·les: una vida breu i una fama eterna
Emili Samper: Francesc Maspons i Labrós i les Tradicions del Vallès: un tast del llegendari català
Margarida Aritzeta: Narcís Oller, llegendes, mites nacionals i mites literaris
Albert Oliva: Llegenda i festa. Narcís Oller i Josep Aladern
Jordina Gort: La llegenda del comte Arnau vista per Frederic Soler
Montserrat Corretger: Relat llegendari fundacional i llegenda: la prosa narrativa de Carner, López-Picó i Maseras el 1922
Montserrat Palau: Folklore i llegenda en el teatre de Ventura Gassol: La mort de l’os
Joan Ramon Veny: De la «llegenda» de la reina Esther a la Primera història espriuana